diumenge, 30 de març de 2014



RECORDEU  QUE AQUEST MAPA CONCEPTUAL TAMBÉ EL TENIU





I SI VOLEU REMENAR UNA MICA US DEIXO AIXÒ:

HISTORIA DE LA MUSICA EN EL CINEMA En català, mireu els compositors i les Bandes Sonores Original.

 UNA MUSICA DE CINE En castellà interessantíssim l'apartat de musicals i el de bandes sonores. 



UN MUSICAL

EL  RETAULE DEL FLAUTISTA

Un musical que hem treballat a cinquè

El Retaule del Flautista és una obra que té dues parts.



La primera està dividida en cinc escenes i la segona en unes altres cinc.

Els personatges són:


·         Frida: Narradora que ens fa un petit resum de cada escena. És la que empren l'acció per que la gent poderosa de la vila vegi el problema de la pesta com a propi.
·         Hans: Narrador que ens explica en moltes ocasions que passarà en l'escena.
·         Ferrer: És el cap de la milícia i una persona rígida. Li preocupa l'ordre de la ciutat. Ell sempre fa més cas a la fe moral que a el burgmestre.
·         El sabater: Un home sincer, coherent, que veu les contradiccions del burgmestre i voldria substituir-lo. Ell és qui causa la revolta.
·         El reverend Grundig: Un personatge tòpic de l'època franquista, perquè representa l'aliança entre l'Església i el poder. Ell diu que Walter és un bruixot i l'intenta cremar a la foguera.
·         Els regidors (Batts, Webs, Kost, Rush): Són uns personatges que defensen els seus propis interessos quan hi ha problemes. Per això es reparteixen les rateres entre els seus magatzems i botigues.
·         Els síndics (Weis i Baun): Veuen que la plaga és una bona ocasió per treure'n profit, ells especulan que Walter és un bruixot i l'intenten enfonsar. Són els mestres dels gremis manyans i de la Doctíssima Corporació d'Apotecaris.
·         El Burgmestre: Un home autoritari i democràtic, que manifesta unes qualitats, entre elles la intel·ligència, el seny i l'honradesa. És un home just que vol ser reelegit per això intenta solucionar el problema de les rates tot i que al final les rates els treuen del poble.
·         Walter Romberg: Ell és el flautista. Deixa per suposat que és el flautista d'Hamelín, però no hi ha manera de saber-ho del cert. És un personatge irònic, no té pèls a la llengua i és honest. El posen a la presó perquè el reverend diu que és un bruixot. Al final el burgmestre li dóna els diners i li diu que comenci però ell li torna els diners i fuig corrents.
·         Lisbeth: La filla del burgmestre, és una noia jove respectuosa amb el seu pare, però sembla que s'enamora de Walter, i per això l'intenta treure de la presó.
·         Grete: És la criada del burgmestre. Ella posa pegas a Walter dien que el dimoni l'envia. Remuga pregaries.
·         Agutzil: És un ajudant del burgmestre. Representa la veu del burgmestre al poble.


L'obra d'El retaule del flautista se situa durant el segle XIV.

· En aquella època l'organització social era diferent de l'actual, i l'església i tot allò relacionat amb Déu i la religió cristiana era molt important. La persona més poderosa era Déu; per sota seu hi havia l'església, la qual el representava, i estava composta pel Papa, Cardenals, Bisbes, Rectors i Capellans. Personatges: reverend Grundig (rector).



Per sota hi havia els reis, nobles, comptes, i els burgmestres; aquests últims eren els alcaldes dels pobles i ciutats, i a més tenien la màxima autoritat civil. Personatges: Schmid(burgmestre), Lisbeth (filla del burgmestre
·         La milícia (el poder militar) eren aquells soldats que en temps de guerra, es quedaven als pobles i a les ciutats per protegir-les. Estava al servei del burgmestre. Personatges: Ferrer, soldats.
·         L'agutzil (el poder executiu) era com un policia que estava a les ciutats i que igual que la milícia, estava al servei del burgmestre. Personatges: Agutzil.
·         Els regidors (el poder polític), els propietaris dels magatzems, de les botigues, etc. Normalment eren els rics del poble o de la ciutat. Personatges: Webs, Batts, Rush, Kost.
·         Els síndics (el poder econòmic) eren els representants dels gremis. Personatges: Weis, Baun.
·         A sota de tot, hi havia la gent del poble, la part més pobra. Estava composta per pagesos, peons, carnissers, peixaters, artesans... Personatges: Frida i Hans (narradors), sabater(representant del poble), Grete (minyona), carcellers, soldats, pregoners, vilatans...


RESUM
Primera part
Pròleg: Lisbeth i Hans El próleg és una petita introducció a l'obra, al retaule. L'obra té lloc a Pimburg, una vila d'Alemanya pels voltants del riu Weser. Tota la vila estava infestada de rates, estaven per tot arreu, ho destrossaven tot i eren tan grosses que fins i tot els animals domèstics els hi tenien por. Cada vegada n'hi havia més i la gent ja no sabia que fer, així que van decidir anar a la casa de la vila on hi havia el burgmestre, el cap de la vila i els regidors.
Escena I: Frida, Agutzil, Batts, Schmid, vilatans, Sabater, Ferrer i Grundig. Els residents a la casa de la vila no s'esperaven res, quan de sobte tot el poble es va reunir davant de la casa. Estaven farts de les rates i allà demanaven l'ajuda de l'Ajuntament però aquest no volia assumir cap responsabilitat i va intentar treure-se'ls de sobre. El Sabater, la veu de tota aquesta revolta va exigir que una persona representant del poble formés part del Consell (on prenien decisió de tot) i així donar les seves opinions i defensar el poble. Tot i així la revolta es va començar a descontrolar i per no cridar a la milícia, van demanar ajuda al reverend Grundig, que amb les seves paraules va aconseguir que molta gent marxés cap a casa, però continuava havent-hi gent a la plaça.
Escena II: Hans, Schmid, Agutzil, Weis i Baun. A la casa de la vila no es preocupaven massa per el tema, però dos comerciants hi van intervenir. Baun i Weis eren representants del Gremi de Manyans (Baun) i de la Doctíssima Corporació d'Apotecaris (Weis). Abans eren enemics i no ofereixen productes junts, però havien fet un pacte i es van presentar davant del burgmestre oferint-li solucions al problema de les rates, unes solucions eficaces però el doble de cares. Cadascun oferia un producte que ja havia fabricat abans, com ara el mata-rates o les trampes, però modificat perquè fos més eficaç i productiu. L'Ajuntament finalment volia intervenir i fer alguna cosa per treure les rates del poble, però no tenien diners per a res, per sort el poble no era una vila pobre i d'un lloc o altre traurien els diners.
Escena III: Frida i Hans. Frida i Hans eren uns vilatans que van prendre un decisió, omplir de rates els establiments dels regidors, del burgmestre i del Ferrer a més a més de la casa de la vila. Ells van pensar que si els hi omplien els negocis de rates els comprendrien i decidirien ajudar-los des de l'Ajuntament. Així no pensarien que és un problema que cadascú ha de resoldre a casa seva, afectava a tothom i, no creurien que només hi ha rates als barris pobres de la ciutat, perquè encara que sirguessin persones importants també tenien rates.
Escena IV: Hans, Schmid, Kost, Rush, Ferrer, Webs, Batts, Agutzil, dependent i muller de Kost. El consell, finalment es va reunir per parlar sobre el tema de les rates a la vila. Aquest estava format per els regidors (Batts, Webs, Kost i Rush), el burgmestre i el Ferrer, com a cap de la milícia. Al principi tots van trobar que en aquest tema l'Ajuntament no hi havia d'intervenir. Tot el consell estava d'acord, però de sobte en mig de la reunió van cridar al regidor Rush i li van dir que tenia rates al magatzem, així de sobte va canviar d'opinió en respecte a la decisió presa, creia que l'Ajuntament si que devia ajudar. El regidor Batts era veí d'aquest i també va canviar d'opinió. A mesura del temps tots els presents en la reunió van ser avisats de rates i van decidir trobar una solució i ajudar al poble, perquè ara també els afectava a ells. No tenien fons per aquest tema així que van pensar quin projecte de tots els que hi havia a la vila podrien parar per utilitzar els diners en el tema de les rates, però tots eren necessaris i finalment van decidir demanar un préstec de 10.000 escuts i, com les rates ja no hi serien, pretenien tornar-lo en dos anys amb els impostos pujats al poble.
Escena V: Hans, Lisbeth, Grete, Schmid, Agutzil, Webs i Walter. Les rates no marxaven i cada vegada n'hi havia més, a la casa de la vila fins i tot van arribar a atacar-los. El regidor Webs portava els documents per firmar el préstec, però just avanç s'havia presentat allà un home que deia poder treure totes les rates en unes hores i per un molt bon preu. El burgmestre Schmid s'ho va pensar millor i va decidir donar-li un oportunitat deixant de banda tot l'esforç que havia costat aconseguir el préstec, els mata-rates no eren del tot una solució definitiva i si n'hi havia alguna de millor s'havia d'aprofitar. Walter Romberg era l'home tan conegut com a El Flautista d'Hamelin, tots estaven molt sorpresos. Es van presentar i després de molt negociar van arribar a l'acord de que Schmid pagaria la feina quan estigués feta, només per 1000 escuts i així van començar amb bon peu.





Segona part

Escena VI: El pregoner, anuncia que Walter ja ha acceptat l'encàrrec i que Walter traurà totes les rates. Els Vilatans estan molt contents amb la notícia, però Weis i Baun no estan contents, ja que Walter els hi ha tret el negoci i està posant en perill el seu gremi. Així que parlant i parlant arriben a la conclusió de que la flauta de Walter li va donar el diable, que el diable l'ajuda, així que ells els ajudarà algú encara més poderós, Déu, o com està representat a Pimburg, El reverend Grundig.
Escena VII: Walter i Schmid estan dinant, Walter preparant-se per toca la flauta i fer la seva part del tracte. Tot el poble ja està preparat, a baix el carrer per veure com les rates marxen. De cop, reverend Grundig entra a la sala, amb el ferrer i mana que el detinguin. Schmid no entén res, i intenta parar-ho, però Grundig els hi explica que Walter és un bruixot, Schmid ho nega, però se l'emporten.
Escena VIII: És quan Schmid comunica als vilatans i al sabater la notícia de Walter, que diu el Reverend que és un bruixot. El poble Lògicament s'enfada, els hi es igual si és un bruixot o no, només volen que els hi treguin les rates. Aleshores, el sabater i els vilatans i la milícia es barallen.
Escena IX: Lisbeth va a la cel·la de Walter, per ajudar-lo a escapar. Li dóna un bastó. El plà és que el Walter faci veure que escanya a Lisbeth i quan el carceller arribi donar-li un cop de bastó. Quan estan a punt de començar entra el Burgmestre. Li dóna mil escuts a Walter i li demana que tregui fora les rates, que tot ha sigut un malentès. Walter que veu la porta oberta aprofita per marxar corrents i escapar-se.
Escena X: Weis i Baun se surten amb la seva, al final el poble contracte rateres i verí, però no serveixen per res. Les rates es multiplicaven tant que al final els Pimburguessos van haver de canviar de vila, però les rates van acompanyar-los i per aquesta raó, ara no hi ha una sola vila que no estigui plena de rates.



I ARA A VEURE:  

                             EL RETAULE DEL FLAUTISTA

Informació extreta de la wikipedia

















dimarts, 5 de novembre de 2013

LES CASTANYES PETEN PETEN




Els nens i les nenes de primer han aprés la cançó : Les castanyes peten peten de la Dàmaris gelabert





dijous, 12 de setembre de 2013

              COMENÇA EL CURS 2013 - 2014!!!!!

Des de l'aula de música com diu la cançó d'en Sisa:

 "Cualsevol nit pot sortir el sol"



 ........    BENVINGUTS   PASSEU  PASSEU!!